Les roques de l’or

La consciència és l’essència de la nostra existència. Està tot el temps al nostre abast i, de tota manera, la majoria de nosaltres no en som conscients

Una llegenda tibetana tracta sobre una família pobra que vivia en una barraca de fang amb una petita foguera al centre, i un forat que funcionava com a sortida de fum a través del sostre de palla.

Col·locaven branquetes i herbes en el buit que havien fet entre tres roques planes, que estaven situades a la distància suficient perquè al damunt s’hi pogués posar-se una petita tetera.

Un dia, un caçador de tresors va anar al poble i va picar a la porta a la recerca d’algun xollo. La dona va riure quan ell va aparèixer, dient-li: «Som la família més pobra del poble i no tenim res que et pugui interessar».

Tot d’una, l’home va fer un salt de la porta a la foguera, amb els ulls com a plats per la sorpresa. Va examinar les roques i els va dir: «És que no ho veieu? ‘Aquestes roques contenen cristalls de diamants! Les vendré per vosaltres i sereu les persones més riques del poble ».

L’home se’n va anar amb les gemmes precioses, i uns quants mesos després va tornar amb suficients monedes d’or per convertir a aquesta família pobra en persones molt riques. De fet, havien estat rics tota l’estona, però no ho sabien.

La nostra consciència és el nostre tresor més, i ja disposem d’ell, però no ho sabem.