Tres claus per a la meditació segons Yongey Mingur Rimponche

Avui, amb la meva parella i la meva filla, hem dedicat bona part de la tarda a explorar un tema: la carta natal. Com és possible que néixer en un aquí i un ara concrets puguin determinar tantes facetes del que serà la teva vida? És curiós que la posició dels planetes del Sistema Solar i la Lluna estiguin tan units a l’esdevenir.

Ara, segurament per haver investigat durant la tarda, se m’acut definir la vida com tot allò que passa entre la primera inhalació i la darrera exhalació. I això fa que recordi la meva primera sessió de meditació, a Espai Obert, a principis de 2016; tampoc fa tant, en què em vaig adonar de la transcendència de la respiració i vaig començar a observar-la.

En el meu cas vaig començar gràcies a un bon amic em va aconsellar la meditació com una alternativa als antidepressius i ansiolítics que en aquell moment estava prenent, a causa d’una greu crisi personal que es va iniciar per la pèrdua de la posició de Director General a la feina.

Ara veig la meditació d’una altra manera, és més aviat una manera de sincerar amb mi mateix, és com trobar el meu estat natural, la meva essència. És qüestió d’entregar-se, rendir-se al que hi ha i deixar d’identificar-se amb les limitacions d’un mateix.

És cert que al principi m’avorria força vegades en la pràctica, en canvi ara, quan em sento em dic: “Buff!!! Quant em queda per fer”. Mira que no hi ha feina a observar les fluctuacions de la ment. Per exemple, en observar-la com qualifica “això és bo“, “això és dolent”, “això m’agrada i això no”. O millor, “estic trist”, “estic millor que ahir“, “podria ser més feliç”.

Bé, som-hi amb les tres Claus que vaig recollir del gran mestre Yongey Mingur Rimponché i que vull compartir:

1.- “No bloquegis el pensament, deixa’l que s’expressi, sinó es torna més fort”. Així, per exemple, si estàs en meditació d’atenció a la respiració i t’adones que apareixen pensaments, deixa que passin. Mentre segueixis connectat a la respiració està bé, que els pensaments passin per sota, per dalt, per una banda, de l’altra … Per on sigui que passin, o si són pocs o molts, tu segueix aquí!, observant l’aire com entra i l’aire com surt.

Va posar l’exemple de “vull menjar paella”. Mentre recordis la respiració, està bé voler menjar paella. Que aparegui la paella de les mil formes possibles; mentre no et desconnectis de la respiració està bé. Així ens va demanar meditar “sense pensar en cap paella” mentre anava dient “no pensis en la paella” i, és clar, tots amb la paella a la ment. I és que la ment no entén de “nos”.

2.- “El que aprens en meditació ho pots aplicar a la vida”. Així, deixant passar el pensament aprens a deixar anar, aprens a estar en el procés, a no aferrar-te als resultats i a acceptar el canvi: “si hi ha paella està bé i si no n’hi ha també”. La meditació no ha de ser ni massa tensa ni massa laxa i, igual que passa la vida, el desitjable és formar part del constant fluir.

Va posar l’exemple de “beure aigua”. A vegades ens llencem cap el got amb tensió com dient “ho faig ràpid i ja”, en canvi d’altres vegades ens diem “bé, ja ho faré després” i després “bé, ho deixo per demà”. Quan el desitjable és fer-ho amb la dosi perfecta de fluïdesa i assossec, agafant el got i simplement prenent l’aigua.

3.- “No associïs meditació amb pau, calma o goig”. Aquest punt és molt important, la meditació no és sempre agradable, només ho és a vegades. La pau o la calma són experiències de la meditació com també ho són l’enuig o la preocupació, són les seves conseqüències, no són la seva essència. L’essència és saber que respires. “Si respires amb pau està bé, si respires amb enuig està bé”. L’important és l’adonar-se’n, posar consciència en el que un fa, diu o sent, el que en anglès en diuen “awareness”.

L’hora i poc que va durar l’acte va ser una demostració de la seva saviesa i humilitat. Una manera d’explicar “que és la meditació” d’una forma senzilla, simple, sense cap paraula complicada, sense res a sobrés ni res a faltés, només fluint.