Creuant el riu – Conte ZEN

Un vell mestre i dos deixebles caminaven en pau i silenci per un llarg camí.

Cap al migdia arribaren prop d’un riu i van veure una noia molt maca asseguda tranquil·lament amb els peus dins l’aigua. La noia contemplava receptiva i seductora els tres caminants.

Els dos deixebles començaren a mostrar-se nerviosos davant de tanta bellesa. Ambdós quedaren esbalaïts pel radiant atractiu del cos de la noia i per la brillantor de la seva mirada.

Poc a poc es van anar apropant i deixant al mestre en un segon pla.

Ella, amb una actitud seductora, els va mirar i els va dir:

• Qui dels dos podria ajudar-me a creuar el riu?

Els dos nois es van mirar i van dirigir un gest interrogant al mestre que estava observant el que estava succeint. El mestre va llençar una mirada a cada un dels nois sense obrir boca. Després d’un llarg minut de dubtes, un dels dos deixebles avançà i, agafant la noia en braços, l’ajudà a creuar el riu entre rialles, carícies i molta complicitat.

Un cop arribats a l’altre costat del riu es van fer un petó. Es van acomiadar sense deixar de mirar-se. El jove es va girar i va continuar el seu camí amb l’altre deixeble i el mestre.

El deixeble que s’havia quedat al costat del mestre no parava de llençar interrogadores mirades al silenciós i impassible vell que només observava. Passaven les hores mentre avançaven silenciosos per les muntanyes i les valls. El deixeble que no havia creuat el riu amb la noia, s’ho estava passant molt malament, però no deia res.

A la nit, quan van arribar a casa, els seus moviments delataven el seu estat intern: es cremava amb el foc que encenia, li queia el got d’aigua que sostenia entre les seves mans, s’entrebancava amb l’arrel d’un arbre del jardí… La seva mirada sempre trobava el rostre impassible i equànime del vell, que l’observava sense emetre judici ni paraula.

Tres dies després, el noi es va dirigir al mestre i li va dir amb ràbia:

-Perquè no li has dit res al meu germà, que ha trencat les regles de la sobrietat i ha encès el foc de l’erotisme amb aquella noia del riu? Perquè? Perquè no li has dit res? I no em diguis que la resposta està dins meu perquè no puc escoltar ni veure res amb claredat!, em cal entendre, donaràs-me una resposta? Si us plau…

El vell, dedicant-li una mirada rigorosa i benvolent, li respongué amb serenitat:

-El teu germà ha pres la mà d’aquella noia en un costat del riu, i l’ha deixat quan ha arribat a l’altre costat. Tu has agafat la mà d’aquella noia a un costat del riu i encara no l’has deixada anar.

Ves al conte anterior