Viure Plenament

L’estrès, diferent a la cafeteria que al bar

Ahir estava esmorzant en una cafeteria propera a la feina i el cambrer li pregunta a un senyor que estava prenent un cafè: Què tal està la teva treballadora? Fa temps que no la veig per aquí ?. Llavors, el senyor li respon: “Bufff! … diu que té estrès, no sé quan tornarà a treballar”. I el cambrer continua: “Però si és molt jove, no? Com vols que estigui estressada? “. I ja us podeu imaginar com va seguir la conversa.

Els meus pensaments en aquest moment anaven cap al passat i em preguntava què hauria pensat si hagués sentit aquesta conversa en la meva època de Director General? I sentia que probablement els hagués donat la raó en molt del que parlaven.

En canvi ara, a la meva ment havia pensaments que tenien a veure amb la complexitat amb tot el que té a veure amb l’estrès, que és tan subjectiu i tan difícil de mesurar que sembla que pot haver-hi molta falsedat en ell i que en canvi és la segona causa de baixes laborals a la Unió Europea. I també em venien sentiments de compassió cap a la pobra noia que no podia anar a la feina i cap a l’ocupador que havia de fer hores extres per suplir la baixa de la seva empleada.

A la tarda m’esperava quelcom ben diferent i també relacionat amb l’estrès, i és que en arribar a casa vaig decidir entrar al bar que hi ha al mateix edifici on visc per prendre’m una canya, com si fos un petit premi per una jornada intensa de feina .

I llegint el diari em trobo amb un article titulat “L’ésser humà està en perill d’extinció per l’estrès”, en el qual el Doctor Víctor Vidal parlava sobre l’estrès positiu (eutrès) i l’estrès negatiu (distrès) i ens deia que “el distrès és cinc vegades més perjudicial que el consum del tabac i l’alcohol junts”.

Uau !, tantes vegades que m’he dit, “va … em prenc només una canyeta i ja està” i va el Doctor Vidal, que porta 25 anys estudiant el eutrès i el distrès i ens diu que això no és res comparat amb els efectes l’estrès. Que s’ha comprovat que el distrès modifica la cadena immunològica, que altera la membrana cel·lular, que afecta la reparació de l’ADN, que hi ha una relació clara entre estrès i metàstasi en el càncer, que el distrès ocasionat per l’alteració dels horaris de treball estan relacionats amb el càncer de mama, que l’estrès està darrere del 80% de les malalties i en les que no ho està, les agreuja etc …

En resum, ens alerta d’alguna cosa que sol aparèixer en els cursos de MBSR i que molts ja sabem, que l’estrès és el major problema de salut pública en l’actualitat i que és la veritable epidèmia del segle XXI.

Així que jo ho prenc en positiu i aquest dia em continua donant raons per seguir posant la meva atenció en les meves sensacions, les meves emocions i els meus pensaments, a seguir connectat amb el meu cos, hi hagi el que hi hagi en ell, ja que és el meu cos qui em parla i em diu, si l’escolto, en quin nivell d’estrès estic i si està per sobre del que és saludable.

L’estrès és indispensable a la vida, és la conseqüència natural de les nostres activitats, és la sal de la vida i no es tracta d’evitar-sinó d’atendre-ho i gestionar-ho millor possible.

Aquí deixo el link a l’article del Doctor Vidal.

https://www.lavanguardia.com/vida/20181210/453464970260/estres-trabajo-consecuencias-ser-humano-peligro-extincion.html