Viure Plenament

Cada dia vivim experiències agradables i desagradables i, de fet, no crec que puguem tenir un dia d’aquells bons sense que hi hagi cap moment difícil. Com tampoc hi ha cap dia dur sense almenys un moment agradable. Es com el ying i el yang, que ens diu que la vida té dues cares que es complementen, però que cada una d’elles conté una part de l’altra.

La pràctica de Mindfulness ens convida a viure més en el centre, d’una forma més equilibrada i no tant cap en els extrems. Podríem dir que cap al centre hi ha la pau i la tranquil·litat i just al mig hi trobaríem la via del despertar. En canvi cap als extrems hi ha la inquietud i el desig. I, a les puntes dels extrems hi trobaríem, per exemple, les actituds més addictives.

Imaginem que els nostres dies son com una V, amb moltes experiències als extrems, una bona quantitat moments d’eufòria i molts d’altres de dificultat. Hi ha persones que cultiven aquest tipus de vida i van anant d’un extrem a l’altre.

Es viuen estones molt bones seguides d’estones de molta angoixa o dolor. Uns dies en que estic molt content, seguits d’uns dies de molta tristor i angoixa. És cert que la vida es canviant, que el canvi és constant però la importància radica en l’actitud vers el canvi. La pregunta que em podria fer és ¿Fomentem aquesta vida d’extrems amb grans plaers pensant que després ja sostindrem el “baixón”? o ¿Mirem d’equilibrar els extrems i transitar cuidant-nos i caminant més pel centre?

D’altra banda, i també ho mostro a la gràfica, tenim el tipus d’experiència. Tenim l’experiència externa, vull dir, el que ens passa per circumstàncies que no depenen de nosaltres i en la que no hi podem influir gaire o pràcticament gens. També tenim l’experiència interna, que és la que podem gestionar i depèn força més de cada un de nosaltres.

La proposta de la pràctica de Mindfulness consisteix a enfocar el dia a dia en l’experiència interna per tal de transformar la V en una ALA, de manera que no fomento ni reacciono tant a les experiències agradables ni tampoc a les desagradables, ja siguin externes o internes, que continuen existint, és clar.

Es cert que és difícil no reaccionar i mantenir sempre una actitud centrada però si que puc intentar reaccionar menys a cada oportunitat que tinc i dirigir les meves accions cap a la tranquil·litat i l’assossegament que ens aporta viure de forma més equilibrada. Com diríem en l’argot meditatiu, de forma més equànime. I és que a mesura que puc anar transformant la V amb una ALA, la vida va canviant poc a poc cap a millor, ja que la V ens sol enfonsar i com més tancada és, més ens m’enfonsa. En canvi l’ala ens eleva i com més oberta és, més ens permet planejar les circumstàncies de la vida.