Set principis fonamentals del Mindfulness
Estem en un món en que, gràcies a les comunicacions, estem permanentment connectats i informats del que està passant a molts kilòmetres de distància. No és que sigui dolent de per si, però és que son tants els inputs que ens arriben. I que, a més ho fan per tants mitjans (radio, televisió, diaris, email, whatsapp, Facebook, Twitter, youtube, Internet en general…) que és com si el fluir de la nostra vida s’anés interrompent amb massa freqüència i ens tenim, les nostres emocions estan a flor de pell.
Cada informació ve tenyida per la visió de qui ho emet i, com que hi ha tants emissors, ens veiem desbordats, i és normal. Quina versió serà la verdadera? Existeix una única veritat? Quina versió m’hauria de creure? O, Quina em vull creure?…
Així doncs, centrar-nos, prendre’ns temps per tal d’aturar-nos, accionar des de la presència. Observar les coses en perspectiva, es converteixen en eines essencials per tal de no caure i desenergetitzar-nos degut a l’allau de reaccions que es produeixen en el nostre sistema emocional i en la nostra ment, a cada informació rebuda.
Quan practiquem Mindfulness en plenitud, obtenim certs beneficis que ens ajuden a fer-nos íntims amb la nostra pròpia experiència. I, per tant, a apropar-nos a la nostra veritat, al que realment sentim. Com per exemple, la millora de la concentració, la resiliència, l’empatia i també, amb molta pràctica, arribem a la compassió, cap a nosaltres i cap als altres.
Si més no, aquests son alguns dels efectes de la pràctica del Mindfulness. Diguem que en son la conseqüència. Si anem a l’arrel, a la causa a través de la qual obtenim aquests beneficis, trobem els set principis fonamentals del Minfulness. Els principis que son els que subjeuen en la pràctica, sense que en realitat siguin l’objectiu de la mateixa.
Aquests fonaments son els següents:
L’equanimitat: Ser observadors imparcials de la nostra experiència, sense prejutjar-la, intentant veure les situacions des de diferents punts de vista.
La paciència: a saviesa de saber aturar-nos, calmar-nos i també d’entendre que les coses passen en el seu moment.
La ment de principiant: La receptivitat per tal d’experimentar el que ens passa cada dia com quelcom nou, diferent al que hem viscut abans.
La confiança: El fet de ser nosaltres mateixos, ser honestos i tenir una conducta apropiada amb nosaltres mateixos i amb els altres.
El fluir : posar l’energia en el que fem, amb determinació, però sense esperar uns resultats concrets. L’anar avançant, evitant posar esforços innecessaris en el que fem.
L’acceptació: Veure les coses tal i com son, de manera sincera amb nosaltres mateixos i generosa amb els altres.
El deixar anar: Evitar aferrar-nos al que hem viscut i permetre que noves coses passin, romanent amable i bondadós amb el que ja ha passat.
Observem quant n’anem de plens d’aquests fonaments.
Òscar Carrera.
Etiquetes: acceptacio, confiança, deixar anar, equanimitat, fluir, ment de principiant, Mindfulness, paciencia, principis