mindfulness

Meditació Mindfulness: Com l’observació sense judici canvia el teu cervell?

Fins als anys 90, l’únic context de recerca de la meditació era l’espiritual i, per tant, no hi havia investigació científica. Afortunadament, a principis d’aquest segle hi ha hagut un acostament entre la ciència i la tradició. La comunitat científica se n’ha adonat de l’anàlisi detallada que fan de la ment les tradicions meditatives, especialment les orientals. Ara, la comunitat científica, liderada entre d’altres per Richard Davidson, està trobant enormes similituds entre els seus últims avenços en neurociència i el que ja estava escrit en textos remots com el Satipatthana Sutta sobre els resultats pràctica de la meditació i estan trobant els “perquès” dels seus beneficis.

La neurociència ja ha ratificat els beneficis de la Meditació Mindfulness en quatre grans àrees de la ment:

El procés atencional: Augmenta la capacitat d’atenció, focalització i concentració. Es practica mitjançant tècniques com l’atenció a la respiració i es relaciona amb el còrtex cingulat anterior.

La consciència corporal: Disminueix la tendència a jutjar l’experiència interna, ens ajuda a comprendre l’experiència externa i ens atorga una major capacitat de prendre decisions. Es practica mitjançant tècniques com body-scan i es relaciona principalment amb la ínsula.

La regulació emocional. Durant la meditació, un s’exposa a tot el que està present en el camp de la consciència, observant aquestes experiències sense alterar-les o reaccionar-hi. Això permet atendre les emocions o sensacions desagradables des d’una actitud genera habituació i major capacitat de sostenir-les i regular-les. Es practica mitjançant tècniques d’atenció als continguts emocionals i es relaciona amb l’amígdala, el còrtex prefrontal i l’hipocamp.

Canvis en la perspectiva del jo. Es coneix com el «no-jo» i emergeix amb l’experiència de la pràctica continuada. L’observació sense judici i amable de l’experiència permet la desidentificació dels continguts de la consciència, fet que succeeix a l’observar la seva naturalesa canviant i impròpia. El experimentar-se un mateix no separat de la resta, de la mà de l’observació del canvi constant, permet el procés de repercepció d’un mateix. Es practica mitjançant tècniques d’atenció als continguts mentals i la meditació de la bondat. Es relaciona amb el còrtex cingulat posterior, el nucli accumbens i la ínsula.

I entrant en l’explicació científica de per què l’observació sense judici canvia el cervell, volia començar ressaltant a Joseph LeDoux, (NY City 7 de desembre de 1949), qui va descobrir l’any 1984 una via de comunicació des del tàlem (la part que rep i gestiona la informació dels sentits) fins al còrtex prefrontal (la part racional el cervell) que passa per l’amígdala.

Abans es creia que només hi havia una línia directa des del tàlem fins al còrtex. La visió convencional de la neurociència era que l’ull, l’oïda i altres òrgans sensorials transmeten senyals al tàlem i, des d’aquí, a les regions de l’escorça encarregades de processar les impressions sensorials i organitzar-les tal com les percebem i ja està.

A l’intervenir l’amígdala tot canvia, ja que ella té un paper crucial en la regulació emocional, és com una mena de sentinella psicològic que afronta tota situació, tota percepció, considerant una sola qüestió, la més primitiva de totes: la supervivència. Així que això va suposar una revolució a l’hora de comprendre la importància de la gestió de les emocions per als éssers humans.

Anys després es va poder mesurar, gràcies a la tècnica de neuroimatge, que la via tàlem-amígdala-còrtex és molt més ràpida que la n tàlem-còrtex. La primera triga uns 220-250 ms, en canvi la segona triga entre 60 i 80 ms fins l’amígdala i uns 100-120 ms més de l’amígdala al còrtex fent un total de 160-200ms.

Això vol dir que l’amígdala, que forma part de el cervell inconscient, s’assabenta abans que nosaltres del que passa. Així que primer sentim i després comprenem.

LeDoux ens diu “L’amígdala assumeix el control quan el cervell encara no ha arribat a prendre cap decisió. Així doncs, l’emoció és més forta que la raó, perquè és fàcil per l’emoció controlar la reflexió, i en canvi és molt difícil que el pensament racional controli l’emoció. Quan sentim ansietat o depressió, la raó pot dir prou, però gairebé mai aconsegueix eliminar-les “

Anys després s’ha demostrat que la pràctica de meditació ajuda a establir connexions més potents en la mateixa via, però en el sentit contrari, és a dir, entre el còrtex prefrontal i l’amígdala, segons diversos estudis de la investigadora Sara Lazar entre d’altres.

S’ha observat que quan hi ha molta connexió a la direcció amígdala-còrtex i poca en la direcció contrària hi ha molta reactivitat, poca regulació emocional. El fet de meditar, i la clau està en el fet d’observar sense jugar i sense reaccionar, facilita que les vies de connexió de tornada a l’amígdala es reforcin, aconseguint d’aquesta manera ensenyar a l’amígdala a no reaccionar tant i establint així les bases d’una millor regulació emocional.

Sara Lazar ha pogut provar aquests canvis en persones que han realitzat programes de Mindfulness i també ha provat que si es deixa la pràctica aquests camins també es van esborrant; així que només mantenint la pràctica podem conservar camins forts de tornada del còrtex a l’amígdala.

Per finalitzar i, en aquest sentit, LeDoux ens diu “Hi ha moltes més fibres nervioses en el sentit de l’amígdala al còrtex que en el sentit contrari. De manera que quan meditem treballem el reforç de les senyals que van del còrtex a l’amígdala, també ho vam aconseguir quan anem al psicòleg fent-ho gràcies a les paraules. en canvi, la farmacoteràpia treballa d’una altra manera, fa que les vies de comunicació que van de l’amígdala al còrtex tinguin menys potència, ajudant a afeblir els senyals que van en aquest sentit “.

Bibliografia

  • “Curso de neurociencia corporal” Nazareth Castellanos (Nirakara)
  • “Inteligencia emocional” Daniel Goleman
  • “Psicología positiva contemplativa” Ausiàs Cebolla y David Albear
  • Meditation Research” from the Lab of Sara Lazar
  • “Rasgos alterados” Richard Davidson y Daniel Goleman

Etiquetes: ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *