mindfulness

La meditación Mindfulness

Perquè i com funciona la meditació Mindfulness?

La meditació Mindfulness


La meditació Mindfulness canvia l’arquitectura d’algunes zones del cervell. També aconsegueix millorar les habilitats socials i reduir els nivells d’angoixa, s’ha descobert en un estudi realitzat per científics de l’Institut Max Planck de Ciències Cognitives i del Cervell en Leipzig, Alemanya, els resultats del qual es publiquen a Science Advances.

Ja se sabia que la meditació es desenvolupa mitjançant una varietat de tècniques d’entrenament mental que, en principi, poden ser practicades per qualsevol persona. També s’ha demostrat repetidament que la meditació Mindfulness pot tenir un efecte positiu en determinats aspectes de la salut i del benestar.

De tota manera, fins ara, no estava clar quin tipus de pràctica mental produeix quin efecte i quins son els processos que acompanyen als processos detectats, i és el que aporta de nou aquesta investigació.

En aquesta investigació hi van participar 160 persones que van fer tres programes d’entrenament, cada un d’ells de tres mesos de durada i centrats en una àrea específica d’habilitats.

Els tres programes

El primer programa va estar dedicat als factors de consciència i atenció plena, en el que els participants van realitzar tècniques bàsiques de meditació, respiració i atenció a les sensacions.

El segon programa es va centrar en les competències socio-afectives, com la compassió, la gratitud, l’empatia o la gestió de les emocions difícils. En aquest programa els participants van treballar en parelles per tal de compartir llurs emocions.

En el tercer programa, centrat en activitats socio-cognitives, com l’autopercepció i adquirir perspectiva dels altres, els participants van aprendre a agafar diferents perspectives dels aspectes de la seva personalitat a partir d’experiències subjectives, que compartien mitjançant exercicis específics i en parella.

Les 160 persones van realitzar els exercicis descrits per cada grup durant 30 minuts al dia, sis dies a la setmana. En acabar cada programa, els científics van registrar l’estat dels participants mitjançant testos psicològics, la mesura de l’activitat cerebral a través de la ressonància magnètica i també amb diversos anàlisis per tal d’establir nivells d’estrès en el cos, com l’alliberació de cortisol.

En acabar el primer programa, els investigadors van observar canvis en àrees del còrtex cerebral vinculades a l’atenció, mentre que en acabar els altres dos, es van veure millores en aspectes com la compassió o la presa de perspectiva, amb canvis en les regions del cervell on es desenvolupen aquestes habilitats.

Finalment, mitjançant un examen d’estrès psicosocial, es va descobrir que la secreció de cortisol, l’hormona de l’estrès, va disminuir en més d’un 51% encara que només en acabar els dos darrers programes, centrats en competències socials. En canvi, en acabar cada un dels tres programes sempre s’havia reduït la perspectiva subjectiva de l’estrès.

Canvis estructurals al cervell

“Els nostres descobriments mostren clarament que l’entrenament mental diari, breu i específic pot produir canvis estructurals en el cervell, cosa que a la vegada condueix a una millora en la intel·ligència social”, explica la investigadora Tania Singer, en un comunicat de l’Institut Max Planck.

Singer destaca la rellevància d’aquests descobriments pel sistema educatiu i l’aplicació clínica, tenint en compte que “l’empatia, la compassió i la presa de perspectiva son competències crucials per l’èxit de les interaccions socials, la resolució de conflictes i la cooperació”.

Els resultats mostren que qualsevol adult sa pot millorar competències socials crucials necessàries per a una millor interacció social i cooperació reduint l’estrès a través de la meditació, i que cada exercici mental té un efecte diferent en el cervell, la salut i el comportament.

“Depenent de la tècnica d’entrenament mental que es practiqui, canviaran de forma significativa les estructures cerebrals específiques i els marcadors del comportament que hi té vinculats” destaca Sofie Valk, autora principal de l’article.

Font

Structural plasticity of the social brain: Differential change after socio-affective and cognitive mental training. Science Advances  04 Oct 2017:Vol. 3, no. 10, e1700489. DOI:10.1126/sciadv.1700489

Etiquetes:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *