mindfulness

La leyenda de los ahora

La llegenda dels Ara

Explica una llegenda universal que, fa molts i molts anys, les persones eren animals simbiòtics: anaven sempre acompanyades d’un ocell diminut, de plomatge brillant i cant melòdic, eren com un murmuri. Es deien Ara.

Els Ara acompanyaven els humans dia i nit, voletejant pels seus caps en silenci, eren ocellets molt savis i senzills. Cada vegada que els seus simbionts contemplaven un paisatge bonic, miraven a algú als ulls, o vivien qualsevol d’aquests màgics esdeveniments que solen discriminar només per ser quotidians, els Ara donaven un petit cop de bec al cap de la persona i cantaven; llavors les persones tenien un Moment de Consciència. Vivien el present amb més nitidesa i eren feliços. De fet, els Ara s’alimentaven de les emocions que es desprenien d’aquests moments, i d’aquí la simbiosi.

Hi havia gent que es feia molt amiga dels seus Ara i ells els donaven Moments de Consciència a cada instant. No obstant això, alguna cosa va succeir. Va arribar un punt en què, per motius estranys, la gent va començar a establir relacions amb altres aus, una de plomatge negre i una altra blanc: es deien Abans i Després, i a poc a poc, els Ara es van anar morint, la màgia dels petits detalls desaparèixer i els Moments de Consciència es van perdre per sempre.

Però aquest no és el final de la història, ja que la llegenda assegura que els bonics Ara, encara que ja no puguin volar ni picar-nos, segueixen vivint en l’ànima de cada un de nosaltres, esperant que reprenguem la simbiosi i puguem veure la màgia de nou .

Fins i tot diuen alguns que … si tanques els ulls, respires profundament i somrius, podràs sentir, al cor i a la ment, el cant i el cop de bec de l’Ara, i al tornar a obrir-los el món serà brillant.

De Óscar Sòria

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *