La bondat, una poesia

DE TOTS ELS CONTES, POESIES I RELATS QUE COMPARTIM EN ELS CURSOS DE MINDFULNESS, AQUESTA POESIA ÉS POTSER LA QUE MÉS EM FA SENTIR, FA QUE EL MEU COS VIBRI I EM CONNECTA MOLT AMB LA MEVA ESTACIÓ DE L’ANY PREFERIDA, LA TARDOR. ESPERANT QUE LA PUGUIS SENTIR EN EL MÉS PROFUND …

La Bondat, una poesia

Abans que sàpigues el que és realment la bondat cal que ho perdis tot

Sentir el fruit dissoldre’s en un moment com la sal en un brou aigualit

Allò que sostenies a la teva mà, allò que guardaves tan cautelosament.

Tot allò cal que es perdi, per a que sàpigues com de desolat pot ser el paisatge

Com viatges i viatges, pensant que l’autobús mai pararà

I que els viatgers estaran menjant i mirant per la finestra per sempre.

Abans de reconèixer la tendra veritat de la bondat,

Has de viatjar on l’indi amb un xal blanc jeu mort al costat de la carretera

Has de veure com aquest podries ser tu, ell també viatjava amb els seus plans.

Abans que coneguis la bondat, com allò més profund que tu tens,

Has de conèixer la pena com l’altra cosa més profunda.

Cal que et despertis amb pena fins que la teva veu capti totes les penes.

I així puguis sentir com n’és de gran el mocador.

Només llavors la bondat té ja sentit,

Només la bondat que et lliga els cordons de les teves sabates.

I t’envia cap al dia a enviar cartes i a comprar el pa.

Només la bondat aixeca el cap d’entre la multitud del món,

Per a dir “és a mi a qui estaves buscant”

I des d’aquell moment va amb tu a tot arreu, com l’ombra a un amic.

De Naomi Shihab Nye