mindfulness

Com ordenar i netejar la teva ment

Ordenar i netejar la ment té a veure amb tenir una ment en calma que ens permeti viure més plenament i la clau està en ensenyar a la nostra ment que també pot “no-fer”. Per transitar cap a aquesta obertura d’espais de calma mental un cal que reaprengui a contemplar. Contemplar amb intenció de connectar amb un mateix de manera profunda i, per això, és important saber que no cal deixar enrere la ment que controla, que negocia, que planifica o que recorda, només cal prendre la decisió d’anar observant els pensaments que van apareixent i posar la intenció d’anar deixant que es dissolguin.

Aquesta “recepta” és com un procés de desaprenentatge o de neteja i, a el principi, pot semblar bastant antinatural, donat que consisteix a anar traient unes capes que hem acumulant amb molts anys de dur treball constructiu. El procés meditatiu ens permet poder anar-nos-en adonant del que creiem que som, del que pensem que hem de fer i, a poc a poc, anar-nos lliurant de forma plena a l’immens descans que ens brinda una ment més en calma sense el domini del torrent continu de pensament. Per exemple, quan un neteja el terra casa, va escombrant la pols i fregant les rajoles però no les destrueix, les neteja suaument i amb delicadesa i, al treure capes de pols, va emergint la brillantor de terra. Una cosa semblant passa amb la ment, així que et pots preguntar: quant de temps fa que no netejes meva ment a fons de pols perquè aparegui amb tot el seu brillantor?.

Hi ha vegades que l’inici del procés comença paradoxalment amb molt de cansament i, a més, ve tenyit de dolor, tensió o plor i també pot ser que aparegui tenyit de plaer, assossec i somriures. Sigui com sigui, la intenció és la d’anar travessant capa rere capa, dissolent i disseccionant els condicionaments mentals gràcies al simple, o no tan simple, fet de contemplar i no fer.

Llavors van apareixent algunes bombolles que provenen del subconscient i comença un procés en el que va emergint tot allò que ja no ens serveix, que ha de ser reescrit o reavaluat. El més important és comprendre que aquest procés és natural i un no ha de fer absolutament res perquè passi. És com el procés de conrear una planta, en el que un és responsable de sembrar la llavor i anar regant la planta de tant en tant, però és la planta la que s’encarrega de créixer i, en aquest procés, un ha de adonar-se’n que és millor no fer res perquè no hi ha res a fer quan d’això s’encarrega la pròpia naturalesa.

Pel que fa al temps, se sol sentir lent o massa lent i, alhora, tot és inesperat i fugaç per què el procés de redescobriment no és lineal, no es poden preveure els moments d’eureka i, per això, cal estar atent tota l’estona, amb atenció constant a el moment present. El present és el catalitzador del procés i, amb paciència, aquest procés de deconstrucció al què et convida la contemplació, et va portant a un lloc en el que màgicament apareix la connexió amb la vida, amb les coses i els éssers d’aquesta vida i resulta molt curiós veure que aquest lloc de descans profund en el que un creu que no hi ha res, o que només hi ha simple avorriment, apareix una vitalitat increïble en la qual el coneixement dóna pas a la saviesa.

És llavors quan aquest planeta comença a convertir-se en el lloc al què veritablement pertanyem, un lloc on no hi falta de res, al que no li demano res i on es dilueixen els límits entre el bé i el mal. I … “mmmm”, obrint aquests espais de calma ens reconeixem simplement com “éssers humans” o només com a “éssers”. En aquest descans profund de la ment apareix el “mode ser”, en què un “fa” connectat amb la seva essència i amb el seu “ser”. Amb aquesta ment fluint en el moment present, connectada cap a fora sense un jo que ho jutja tot i cap a dins amb una observació equànime de l’espai de la pensada tot és possible. Fins i tot és possible que un senti que no li cal gran cosa, que el fet de sucar un tros de pa amb tomàquet i afegir-li una mica oli, escoltar el cant d’un ocell o observar el gentil somriure d’una nena pot ser el més meravellós del món i, llavors, apareix la puresa de la ment, la puresa de la vida i no cal res més.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *