Un matí vaig marxar de Bao Quoc per visitar la meva temple com feia cada
mes. Em sentia alegre i feliç per la perspectiva de veure al meu mestre i els
meus companys del monestir. En començar a pujar un turó, vaig sentir una veu
cridant-me. Al cim vaig veure un soldat francès fent-me senyals amb la mà i
creient que es burlava de mi per ser monjo, vaig seguir caminant. Però de sobte
vaig sentir el repicar de les botes del soldat corrent a la meva esquena. Em
vaig aturar i li vaig esperar fins que es va acostar.
– A on vas? -em va preguntar en vietnamita, tot i que pel seu accent vaig
deduir que era francès i que el seu coneixement del vietnamita era molt
limitat. Li vaig somriure.
Continua llegint
La consciència és l’essència de la nostra existència. Està tot el temps al nostre abast i, de tota manera, la majoria de nosaltres no en som conscients
Continua llegint
És un llibre vivencial i alhora amb un seguit d’ensenyances increibles. Us deixo un parell de frases del llibre que tenen molt a veure amb el que fem al MBSR.
“Els cinc sentits sempre transmeten informació neutra. Per l’oïda, el so és simplement so, res més. El que ens agrada i el que ens desagrada està determinat per la ment interpretativa, que recorda, afegeix, modifica i teixeix: la ment interpretativa crea ficcions senceres entorn al mer so a la simple visió. A la veu que fa aquests comentaris la solem anomenar la ment de mico.”
“Una
cop superem la creença que les coses no canvien i entenem l’experiència que tot
és transitori, la tensió entre les nostres expectatives i la realitat tal i com
és comença a dissoldre. En aquest moment estem capacitats per saber que la
incomoditat d’aquest moment passarà de llarg, i que, si ens quedem amb el
reconeixement de la consciència, el problema es transformarà per si sol.”
Avui, amb la meva parella i la meva filla, hem dedicat bona part de la
tarda a explorar un tema: la carta natal. Com és possible que néixer en un aquí i un ara concrets puguin determinar tantes facetes del que serà la teva
vida? És curiós que la posició dels planetes del Sistema Solar i la Lluna
estiguin tan units a l’esdevenir.
Ara, segurament per haver investigat durant la tarda, se m’acut definir la vida com tot allò que passa entre la primera inhalació i la darrera exhalació. I això fa que recordi la meva primera sessió de meditació, a Espai Obert, a principis de 2016; tampoc fa tant, en què em vaig adonar de la transcendència de la respiració i vaig començar a observar-la.
En el meu cas vaig començar gràcies a un bon amic em va aconsellar la
meditació com una alternativa als antidepressius i ansiolítics que en aquell
moment estava prenent, a causa d’una greu crisi personal que es va iniciar per
la pèrdua de la posició de Director General a la feina.
Continua llegint
La meditació és pràctica, sabem que no obtenim benefici només amb el coneixement teòric sobre ella. Practicar, practicar i practicar és la clau.
Quan
un va a un curs de Meditació, de Mindfulness o a un retir, tot és més senzill.
Bé sigui pel recordatori setmanal de la classe o per la força del grup, la
predisposició a la pràctica de meditació és més alta. Aquesta predisposició
fins i tot s’allarga durant unes setmanes després del curs, però a gairebé
tothom li passa que es va esvaint i un va parant fins que deixa de sostenir la
pràctica. I després, costa arrencar de nou.
Continua llegint