Desconnectar significa connectar amb una altra cosa. O es que pots desconnectar d’una cosa i no connectar amb res més?
Una manera de desconnectar és fent alguna altra activitat, com estar una estona amb el mòbil o parlant amb algú. Això està bé, però és un tipus de desconnexió que té a veure amb un canvi d’activitat i la ment continua igualment ocupada i, segurament, no s’acaba de desconnectar per descansar, oi?
La clau per a la desconnexió de debò té a veure amb el què connectem, on connectem. Llegir un llibre, fer esport, escriure, escoltar música o pintar son activitats en que la ment se centra en el que estàs fent, en el moment present.
Un entrenament excel·lent per a centrar la ment en el moment present és el Mindfulness.
Medita cada dia per
a que la teva vida no quedi atrapada en interferències sense sentit i puguis
desenvolupar el teu potencial com a ésser humà.
Medita cada dia per
pensar, actuar i comunicar-te des del teu interior de forma més clara i
espaiosa.
Medita cada dia per
connectar amb la teva feina, perquè la feina et faci ser millor persona i no
per haver de treballar per a arribar a ser algú millor.
Quan medites el que
cal, les capes de tensió comencen a esvair-se.
Explica una llegenda universal que, fa molts i
molts anys, les persones eren animals simbiòtics: anaven sempre acompanyades
d’un ocell diminut, de plomatge brillant i cant melòdic, eren com un murmuri.
Es deien Ara.
Els Ara acompanyaven els humans dia i nit, voletejant
pels seus caps en silenci, eren ocellets molt savis i senzills. Cada vegada que
els seus simbionts contemplaven un paisatge bonic, miraven a algú als ulls, o
vivien qualsevol d’aquests màgics esdeveniments que solen discriminar només per
ser quotidians, els Ara donaven un petit cop de bec al cap de la persona i
cantaven; llavors les persones tenien un Moment de Consciència. Vivien el
present amb més nitidesa i eren feliços. De fet, els Ara s’alimentaven de les
emocions que es desprenien d’aquests moments, i d’aquí la simbiosi.
Fins als anys 90, l’únic context de recerca de la meditació era
l’espiritual i, per tant, no hi havia investigació científica. Afortunadament,
a principis d’aquest segle hi ha hagut un acostament entre la ciència i la
tradició. La comunitat científica se n’ha adonat de l’anàlisi detallada que fan
de la ment les tradicions meditatives, especialment les orientals. Ara, la
comunitat científica, liderada entre d’altres per Richard Davidson, està trobant enormes similituds entre els seus
últims avenços en neurociència i el que ja estava escrit en textos remots com
el Satipatthana Sutta sobre els
resultats pràctica de la meditació i estan trobant els “perquès” dels seus beneficis.
La neurociència ja ha ratificat els beneficis de la Meditació Mindfulness en quatre grans àrees de la ment:
Hi ha un antic relat Tibetà que es titula «El
pare de” Famós Com La Lluna “» i és molt semblant al nostre conte de
la lletera.
Les dues historietes, tant aquesta com la del
conte de la lletera, han de veure la pèrdua de temps que suposa fantasiejar
sobre les opcions del futur sense estar ancorat al moment present, i diu així:
