mindfulness

Sostenir la pràctica de meditació i l’exercici dels 9 punts

Hi ha algun consell real i pràctic que de debò pugui ajudar un meditador o meditadora a sostenir la seva pràctica diària? Si fer-ho ja costa quan un està bé mentalment i física, aleshores quant costa quan un està malalt, no es troba bé o passa per moments difícils?

En la meva pròpia experiència tinc temporades en què em costa trobar el moment per a practicar o que, quan el trobo, començo a pensar en les meves coses. Hi ha algun meditador que no hagi passat per això? Jo crec que cap, i encara que no hi ha res impossible, em sembla força inassolible sostenir la pràctica cada dia i sense variacions.

I… Què és practicar meditació? Ho recordem? Per “meditació”, ens referim a atendre en quietud un objecte del present que es trobi dins del marc del cos. A fer-ho de forma constant i deliberada de manera que quan m’acomiado i m’adono, el que faig és tornar amablement i sense judici a atendre aquest objecte. Ah! i amb “objecte del marc del cos” em refereixo a ser conscient de la respiració o a ser conscient de les sensacions corporals a totes les parts possibles del cos, o bé a tot el cos.

Continua llegint

No facis res

Fa 6 anys vaig perdre la vista en una època de molt estrès acumulat i estant de baixa. Vaig tenir una paràlisi del quart parell cranial i això va afectar els moviments oculars dels meus ulls. Tots dos ulls ja no funcionaven alhora i, una cosa que fins llavors havia funcionat com un rellotge suís, es va espatllar. Els símptomes: ho veus tot borrós, et marees moltíssim i apareix un mal de cap en forma de punxades per tot el cap realment insuportable.

El més curiós de tot és que si et tapes un ull ho veus tot bé, hi veus en dues dimensions però bé, encara que continues marejant-te igual i el mal de cap persisteix. En aquest temps me’n vaig adonar que els neuròlegs saben moltes coses però poques vegades poden solucionar-les; comencen a entendre coses de el cervell però tocar-lo ja és una altra cosa.

Després de visitar a dos especialistes i de tres ressonàncies magnètiques en diferents parts del cap les instruccions van ser clares: “Mai et tapis un ull, si ho fas el cervell s’acostumarà i segur que no et recuperàs. En canvi, hi ha vegades que, amb el temps, el propi cervell es “desinflama” i es va recuperant.

En aquest temps estava visitant a un osteòpata, quan vaig anar de nou a la seva consulta a la clínica Dexeus (acompanyat perquè sol tampoc podia anar enlloc) li vaig explicar el que ha passat i em va dir alguna cosa que recordo perfectament: “No facis res”. Jo li vaig preguntar, ¿Però com? I va reiterar: “Res és res, no facis res!. Vine’m a veure cada dues setmanes i, la resta de el temps, assegura’t que no fas res. Dormir, menjar, pixar i cagar i, la resta de el temps descansa el cos i la ment “.

Als dos mesos d’intentar “no fer res” vaig començar a veure una mica de claredat per la part de dalt a la dreta de l’ull esquerre i només quan estava recolzat a la dreta, després el meu rang es va anar ampliant i, al cap d’unes setmanes més, ja hi veia bé si estava totalment recolzat a dreta. Després vaig començar a veure alguna cosa si estava recolzat a l’esquerra i, al final, dies després vaig recuperar totalment la visió; va ser com un miracle. Temps després me’n vaig adonar que aquesta instrucció va ser la clau per a la meva recuperació; va ser aquest “No facis res” i ell, en Juan Carlos, és bona part de la inspiració d’aquest text sobre la no-dualitat.

Continua llegint

Com ordenar i netejar la teva ment

Ordenar i netejar la ment té a veure amb tenir una ment en calma que ens permeti viure més plenament i la clau està en ensenyar a la nostra ment que també pot “no-fer”. Per transitar cap a aquesta obertura d’espais de calma mental un cal que reaprengui a contemplar. Contemplar amb intenció de connectar amb un mateix de manera profunda i, per això, és important saber que no cal deixar enrere la ment que controla, que negocia, que planifica o que recorda, només cal prendre la decisió d’anar observant els pensaments que van apareixent i posar la intenció d’anar deixant que es dissolguin.

Continua llegint

En aquesta primera setmana de l’any hem estat fent en família la llista de propòsits pel nou any. La llista és personal i, en cadascuna, hi ha reptes nous a assolir, algunes coses a mantenir i certs hàbits a eradicar. Hi ha punts que formen part de l’ésser, altres del fer i fins n’hi ha algun que pertany a l’àmbit del “comprar“.

T’animo a que facis aquest preciós exercici en família; asseguts en una mateixa taula en silenci, cadascun armat amb una targeteta de paper, el seu bolígraf i tots a donar curs a la creativitat. Després podeu compartir l’escrit, comentar-lo i copiant el que m’agrada dels altres; així cadascú va perfeccionant la llista. Quan hàgiu acabat, cal passar-lo a net i col·locar-lo en un lloc ben visible de la casa.

Escriure els propòsits està realment be perquè marquen el rumb, però posar-los en pràctica sol ser més difícil. Et dono cinc recomanacions per posar en pràctica aquests propòsits,  crear bons hàbits i fer que es mantinguin, de manera que ajudin en les dues direccions: a evolucionar en el nostre “ésser” i també a augmentar la nostra efectivitat i fer-nos la vida més fàcil en el mode “fer”.

Continua llegint